Ramon
López Ayats
Biòleg. Escultor. Director i fundador de Quagga.
“Com a biòleg, l’escultura em permet mostrar animals en moments àlgids de màxima vitalitat i expressió.”
Hi ha moltes maneres d’ensenyar història natural: il·lustracions, fotografies, llibres, panells, infografies, reportatges, audiovisuals…, però segurament no hi ha res com descobrir la nostra fragilitat als peus d’un Dinotherium de més de 4 metres d’alçada, o comparar l’evolució humana abraçat a un Homo sapiens, o descobrir la tendresa d’un dinosaure acabat de néixer!
Ramon, tu transformes un fòssil, un tros d’os, en una animal quasi viu. Per on comences?
De fet, si tenim només un tros d’os, és força difícil. Com més trossos tinguem millor. És aquí on els científics, amb i per a qui treballo, fan tota la feina. Jo entro quan hi ha una idea més o menys clara de l’individu a reconstruir, però és veritat que comencem amb l’esquelet.
Un cop tenim l’esquelet, se situen els paquets de teixits. El més definitori és el muscular. La darrera capa de la pell i el pèl són força més deductius ja que, excepte en casos de conservació excepcional, com en els casos d’animals quaternaris trobats congelats al permafrost, no hi ha evidències de l’aparença que tenien.
La coloració és el darrer element a decidir. Normalment, fer una mirada als parents vius, a la fauna actual similar, és d’utilitat.
De la mateixa manera, conèixer el seu nínxol ecològic i el seu comportament ens ajudaran a triar una postura adient.
Ets un biòleg apassionat per l’escultura o un escultor apassionat per la biologia?
Oficialment sóc llicenciat en ciències biològiques per la Universitat de Barcelona. Podríem dir que l’escultura em permet investigar l’anatomia, experimentar la plasticitat dels teixits i descobrir, conèixer i reproduir exemplars que només coneixem com a fòssils.
Podríem dir doncs, que fas “art” al servei de la ciència?
Evidentment, hi ha una part artística en les meves escultures. L’estètica és important! Però, com bé dius, està al servei de la ciència. L’objectiu no és fer bellesa per bellesa.
D’alguna manera, és contribuir tant a avançar científicament en la investigació i el coneixement de la biologia, com en la seva difusió. M’interessa també la part pedagògica i de difusió que aporten les pròpies figures, la seducció mediambiental que generen.
L’expressió i el moviment són elements essencials a les teves figures?
Sí, totalment, igual que fer música no és només tocar notes. Per mi, l’escultura ha d’anar més enllà de reproduir una figura estàtica, modelar el moviment, aconseguir una actitud, una expressió que ajudi a fer la figura més viva.
Les figures hiperrealistes ens permeten mostrar animals en el seu moment més àlgid d’expressió i de vitalitat.
Podríem dir que ens donen l’oportunitat d’apropar-nos, i fins i tot de tocar-los, en actituds on seria totalment impossible de fer-ho.
A part dels coneixements en biologia i les habilitats escultòriques, hi ha una part més tècnica de coneixement i tractament dels materials que entenc que també és important?
La part del modelat és potser la part més artesanal. Treballo principalment amb estructures de poliuretà escumós i modelo a sobre amb plastilina. Després fem un motlle de silicona, i podríem dir que la part de la peça final si que és on entra més tot aquest coneixement de tècniques i acabats diferents.
Principalment treballem amb resines i silicones, aplicant després pèl sintètic, sigui punxat o electroestàtic.
Una altra tècnica totalment diferent, amb la que darrerament hi estem treballant força, és el bronze.
Aquí hi intervé la foneria, el poliment final, etc.
Finalment, un cop tenim la peça, queda la part del pintat, que també és una part molt artesanal i on la figura acaba d’agafar vida.
Entenc, doncs, que hi ha una part d’experimentació important abans d’arribar a consolidar tota aquesta tècnica?
Suposo que sí. Fa més de 27 anys que ens hi dediquem. En tots aquests anys, hem anat incorporant tècniques noves i d’alguna manera ens hem anat fent la nostra pròpia experiència.
De tota manera, ens encanta seguir provant coses i afrontar nous reptes, com quan ens vam haver de traslladar tot l’equip a Ginebra per ajudar a Miquel Barceló a construir les estalactites de la cúpula de la ONU. Allò sí que va ser tot un repte!
Doncs endavant amb els reptes! Podem assegurar que la teva passió i perseverança segur que contribueixen a assolir-los!
Ramon López
“Com a biòleg, l’escultura em permet mostrar animals en moments àlgids de màxima vitalitat i expressió.”
Ramon
López Ayats
Biòleg. Escultor. Director i fundador de Quagga.
“Com a biòleg, l’escultura em permet mostrar animals en moments àlgids de màxima vitalitat i expressió.”
Hi ha moltes maneres d’ensenyar història natural: il·lustracions, fotografies, llibres, panells, infografies, reportatges, audiovisuals…, però segurament no hi ha res com descobrir la nostra fragilitat als peus d’un Dinotherium de més de 4 metres d’alçada, o comparar l’evolució humana abraçat a un Homo sapiens, o descobrir la tendresa d’un dinosaure acabat de néixer!
Ramon, tu transformes un fòssil, un tros d’os, en una animal quasi viu. Per on comences?
De fet, si tenim només un tros d’os, és força difícil. Com més trossos tinguem millor. És aquí on els científics, amb i per a qui treballo, fan tota la feina. Jo entro quan hi ha una idea més o menys clara de l’individu a reconstruir, però és veritat que comencem amb l’esquelet.
Un cop tenim l’esquelet, se situen els paquets de teixits. El més definitori és el muscular. La darrera capa de la pell i el pèl són força més deductius ja que, excepte en casos de conservació excepcional, com en els casos d’animals quaternaris trobats congelats al permafrost, no hi ha evidències de l’aparença que tenien.
La coloració és el darrer element a decidir. Normalment, fer una mirada als parents vius, a la fauna actual similar, és d’utilitat.
De la mateixa manera, conèixer el seu nínxol ecològic i el seu comportament ens ajudaran a triar una postura adient.
Ets un biòleg apassionat per l’escultura o un escultor apassionat per la biologia?
Oficialment sóc llicenciat en ciències biològiques per la Universitat de Barcelona. Podríem dir que l’escultura em permet investigar l’anatomia, experimentar la plasticitat dels teixits i descobrir, conèixer i reproduir exemplars que només coneixem com a fòssils.
Podríem dir doncs, que fas “art” al servei de la ciència?
Evidentment, hi ha una part artística en les meves escultures. L’estètica és important! Però, com bé dius, està al servei de la ciència. L’objectiu no és fer bellesa per bellesa.
D’alguna manera, és contribuir tant a avançar científicament en la investigació i el coneixement de la biologia, com en la seva difusió. M’interessa també la part pedagògica i de difusió que aporten les pròpies figures, la seducció mediambiental que generen.
L’expressió i el moviment són elements essencials a les teves figures?
Sí, totalment, igual que fer música no és només tocar notes. Per mi, l’escultura ha d’anar més enllà de reproduir una figura estàtica, modelar el moviment, aconseguir una actitud, una expressió que ajudi a fer la figura més viva.
Les figures hiperrealistes ens permeten mostrar animals en el seu moment més àlgid d’expressió i de vitalitat.
Podríem dir que ens donen l’oportunitat d’apropar-nos, i fins i tot de tocar-los, en actituds on seria totalment impossible de fer-ho.
A part dels coneixements en biologia i les habilitats escultòriques, hi ha una part més tècnica de coneixement i tractament dels materials que entenc que també és important?
La part del modelat és potser la part més artesanal. Treballo principalment amb estructures de poliuretà escumós i modelo a sobre amb plastilina. Després fem un motlle de silicona, i podríem dir que la part de la peça final si que és on entra més tot aquest coneixement de tècniques i acabats diferents.
Principalment treballem amb resines i silicones, aplicant després pèl sintètic, sigui punxat o electroestàtic.
Una altra tècnica totalment diferent, amb la que darrerament hi estem treballant força, és el bronze.
Aquí hi intervé la foneria, el poliment final, etc.
Finalment, un cop tenim la peça, queda la part del pintat, que també és una part molt artesanal i on la figura acaba d’agafar vida.
Entenc, doncs, que hi ha una part d’experimentació important abans d’arribar a consolidar tota aquesta tècnica?
Suposo que sí. Fa més de 27 anys que ens hi dediquem. En tots aquests anys, hem anat incorporant tècniques noves i d’alguna manera ens hem anat fent la nostra pròpia experiència.
De tota manera, ens encanta seguir provant coses i afrontar nous reptes, com quan ens vam haver de traslladar tot l’equip a Ginebra per ajudar a Miquel Barceló a construir les estalactites de la cúpula de la ONU. Allò sí que va ser tot un repte!
Doncs endavant amb els reptes! Podem assegurar que la teva passió i perseverança segur que contribueixen a assolir-los!